Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona, format per dos blocs principals: al N, el de l'alineació turó de l'Home-Matagalls (1 707 i 1 695 m alt), i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pre-triàsic (1 350 m alt) que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic. És un massís de plegament d'estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes: una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga; la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d'Arbúcies i la riera Major, a Viladrau; la de l'interior, des del Brull a Sant Esteve de Palautordera; i a l'W, la línia de la riera de Picamena o de l'Avencó i el Congost, que el separen de la plana de Vic i dels cingles de Bertí. Predomina el Paleozoic, aixecat per un batòlit granític que sobresurt principalment en els vessants del N. Per l'W, fins al Tagamanent i el pla de la Calma, i a la rodalia del Brull, al peu del Matagalls, hi ha gresos i calcàries triàsics reposant damunt el Paleozoic. L'erosió hi ha actuat activament, arrencant materials, polint-los, trossejant-los i arrossegant-los, de manera que ha accentuat l'abruptesa dels vessants situats a l'obaga, que, d'altra banda, corresponen al contrapendent de les inclinades capes silurianes. El clima quaternari coetani dels períodes glacials pirinencs, anomenat ací periglacial, ha tingut molta eficàcia en els terrenys esquistosos i hi ha deixat una clara empremta. El clima actual és de força precipitacions, que en les parts altes són de neu durant l'hivern, amb un total de 1 040 mm al turó de l'Home, 1 200 a Santa Fe i 830 a Palautordera. Les temperatures són baixes, amb una mitjana anual de 6,6°C al cim, on hom arriba fàcilment als 10°C sota zero alguns dies hivernals.

La vegetació
La vegetació, en gran part forestal i no gaire malmesa, es disposa en estatges altitudinals: alzinar amb marfull fins a 500-700 m, als vessants oriental (on és abundant la sureda), meridional i occidental (on abunda el pi blanc) i, als fons de vall, alberedes, vernedes, etc; alzinar muntanyenc, entre 500-700 m i 1 000-1 200 m, importants castanyedes plantades per l'home als obacs silicis i altres bosquets caducifolis; roureda amb boix, al vessant nord-oest, entre 500 i 1 200 m, landes de gódua i falguera en el silici, pinedes de pi roig en part artificials i castanyedes plantades; bosc de roure de fulla gran, de 900 a 1 200 m, discontinu i limitat al vessant oriental més humit, landes de gódua i falguera, etc; fageda, de 1 000 a 1 650 m, alguns avets als obacs, landes de bruguerola de gódua i falgueres, pastura, etc, a les clarianes; matollar de ginebró per damunt de 1 650 m, amb pasturatges, vegetació de roquisser silici, etc. El caràcter biogeogràfic dels primers dos estatges és mediterrani boreal, el del tercer és submediterrani continental, el dels quart i cinquè és atlàntic atenuat i el superior és de tendència subalpina

La incidència humana en el Montseny
L'home primitiu aprofità ja la serralada, i era força poblada a l'edat mitjana; resten nombroses esglésies d'origen romànic (el Brull, la Castanya, Cerdans, Montseny, la Móra, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Marçal, Tagamanent) i castells, com el de Montsoriu. Obtingué la màxima ocupació a la primera meitat del s XIX. A la muntanya pròpiament dita, l'home s'instal·là aïlladament aprofitant els replans i nivells d'erosió, planells reforçats pel material de gelifluxió que en alguns indrets anomenen llosella. Les masies disperses per la muntanya han viscut més del bestiar que no pas dels conreus, car la secada estival, ací ben pronunciada, no assegura mai la collita. Ocupació important havien estat els treballs forestals, entre els quals la fabricació de carbó d'alzina era preponderant. Avui l'abandonament de les cases disperses és molt forta, sobretot quan són allunyades de les principals vies de comunicació. Aquestes són nombroses: bones carreteres recorren tota la perifèria i molta part de l'interior. Pistes de muntanya i carreteres amb paviment de terra omplen la zona. Hi ha una carretera asfaltada que puja fins a prop del turó de l'Home. Des del 1977, tot el massís és considerat espai natural protegit; l'any 1978, l'UNESCO el declarà reserva de la biosfera. Des del final del s XIX ha estat —i és— un centre d'excursionisme, d'estiueig i de turisme —la seva font de riquesa principal—, en especial als pobles de Viladrau i Arbúcies i als hotels de Santa Fe i de Sant Bernat. Ha estat també centre d'interès d'artistes i de literats: amb el nom de la Muntanya d'Ametistes el Montseny ha estat immortalitzat per Guerau de Liost