La història El terme de Viladrau correspon al sector oriental de l'antic terme senyorial del castell de Taradell, que incloïa tot l'actual municipi, i tenia com a límit E la roca de la Consolva (992 m), la torre de Vilarmau i el coll de Bordoriol fins al coll de Sant Marçal. Aquest castell es trobava a llevant de Taradell, i tenia també sota el seu domini les demarcacions de Taradell, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons. En resten importants ruïnes, però els seus senyors, els Taradell i Vilademany, tenien com a residència osonenca el mas d'Espinzella, dins l'actual terme de Viladrau. El domini senyorial del terme passà successivament als Cruïlles, als Perapertusa, vescomtes de Jóc, als Bournonville, marquesos de Rupit, als comtes d'Aranda i als ducs d'Híxar. El mas Espinzella i altres masos El mas Espinzella, al sector nord-occidental del terme, ja prop del de Taradell, és una antiga i important domuso casa forta, documentada ja el 966 com a gran propietat rural. El 1180 s'hi establiren els amos de Taradell i poc després passà a propietat dels castlans de Taradell, cognomenats Santaeugènia o Torrella, fins que Sança de Santaeugènia, vescomtessa de Cabrera pel seu casament amb Guerau VI de Cabrera, la vengué als Vilademany, senyors del castell de Taradell, el 1299. Aquests tingueren als segles XIV i XV la possessió immediata de la domus, que esdevingué llur residència quan anaven a Osona. Durant les lluites remences fou ocupada pels pagesos. Els darrers anys del segle XV fou donada en establiment a Pere Vilardelbosc, cabaler d'una masia veïna; la nova família es cognomenà Espinzella i enllaçà amb els amos de Cal Gat el 1650. Un segle després fou venuda als administradors de la Pietat de Vic, que la conservaren fins a la desamortització. Els darrers propietaris, els Maresch i els Regàs, construïren a la fi del segle XIX una casa residencial a la part baixa del mas, mentre que l'antic casal passava a residència de masovers. El casal d'Espinzella inclou un conjunt d'edificacions bastides en tres etapes ben destacades, si bé totes elles es mantenen dintre del recinte emmurallat. Corresponen a l'obra primitiva les muralles i la capella de Sant Miquel, mentre que en època posterior fou aixecada la construcció gòtica del gran casal, de planta rectangular, que forma una gran mola al punt més alt i encimbellat de l'extrem de tramuntana. Finalment, pertanyen a la tercera època les construccions rurals del costat sud-occidental i el lloc on s'habilità una residència per a la família Maresch el segle XIX. El mas és un gran edifici gòtic, amb bonics finestrals molt treballats amb frisos i cornises esculturades i un relleu del calvari al finestral del primer pis, de pedra rogenca del lloc, dita pedra d'Espinzella. Un portal rodó, abans emmurallat, tanca el barri o clos fortificat del casal i dóna accés a l'escala que porta a l'entrada principal. Una bona part del casal fou reedificada el 1396 i completada a mitjan segle XV. Al seu costat hi ha l'església de Sant Miquel Arcàngel, romànica, documentada a partir del 1181, amb una nau i un absis, que té sota seu un pis que, durant molt de temps, es comunicava només amb un forat o trapa des del sòl de la capella. La capella de Sant Miquel és d'una nau coberta amb volta de canó i absis amb volta de pedra. A la fi del segle XIX hom obrí a la porta de l'antic mur finestrals de tipus neoromànic, completats més tard amb elements gòtics, com el gran finestral tapiat de punt ametllat del mur nord del casal. Altres masies dins el terme de Viladrau que mereixen ser destacades són Masvidal, amb grans galeries al seu davant; els grans casals quadrats dels Molins i de Rosquelles; el mas Alemany, amb boniques finestres d'arcs conopials; el Pujol i la Vila, amb la façana barroca feta pel mateix picapedrer de l'església de Viladrau. Aigua avall hi ha l'antic mas Osor que donà nom a la riera fins al segle XV i el casal renovat de la Noguera. Prop de la confluència dels torrents de l'Erola i de Sant Segimon hi ha l'antiga masia de la Sala, que fou casa forta o domus, amb una torre rodona al costat del segle XIV, on visqué del 1353 als volts del 1450 una branca bastarda de la família Vilademany, castlans del castell de Taradell. Des del 1522 hi residí una família cognomenada Sala, que amplià el casal a la fi del segle XVI. També proper a l'Erola hi ha l'antic mas de Cal Gat, vora el qual es bastí un gran edifici de pedra a l'inici del segle XX. Aquest és propietat de la família Puig, successora dels antics Gat, ciutadans honrats de Barcelona des de mitjan segle XVI, que són alhora propietaris d'un gran sector del Montseny i conserven el dret d'artigar el sector de la muntanya conegut pels Emprius del Montseny. Al sector NW del terme de Viladrau, hi ha encara importants masies com el Vilardelbosc, amb una gran galeria i una capella de la Mare de Déu del Roser del 1613; l'antic mas Fàbregues, renovat al principi del segle XX, època en què es construí la propera capella de Sant Salvador d'Horta, i que guarda encara tots els instruments d'un antic molí paperer; el mas del Puigdefàbregues; els antics masos de Sabaters, nom d'una antiga vila rural coneguda des del 969, envoltats d'una zona residencial dita de les Guilleries, i el mas Sabaters d'Amunt, amb una antiga torre de defensa amb els baixos convertits en capella, i que és el modern Hostal de la Guineu. El famós bandoler Joan Sala, conegut amb el nom de Serrallonga per haver-se casat amb la pubilla del mas Serrallonga de Querós naixé al mas de la Sala, el 1594. Aquest personatge evoca un període molt turmentat de la història de Viladrau, lligada també amb Rocaguinarda. Amb tots dos bandolers militaren molts fills de Viladrau, com dos germans del mateix Serrallonga —en Joanet i el Tendre—, en Segimon, l'Espinzella, en Puigdelavall i l'Estrany, entre els anys 1603-1623. A la mateixa època hi hagué a Viladrau alguns processos de bruixeria a partir dels quals foren penjades almenys 14 dones de la població i de les masies. Segons aquests processos, les famílies dels masos del Martí i de Rosquelles eren tingudes per famílies de bruixots. |
