Morfologia urbana El poble de Viladrau (821 m) es troba a la solana de la serra del Martí i la Vila, que arriba fins al puig de la Torre de Vilarmau. Té un nucli de carrers petits i estrets on hi ha la plaça i l'església. L'església parroquial de Sant Martí de Viladrau, documentada des del 898, conserva de l'edifici consagrat el 1082 uns arcs d'una antiga galilea o pòrtic romànic, però la resta fou totalment transformada amb capelles cobertes amb voltes de nervacions, afegides entre el 1638 i el 1875, que ara formen les naus laterals, i amb una renovació substancial feta el 1769, data que es llegeix a la façana, abarrocada. Les cases dels segles XVII i XVIII han estat en la seva major part transformades i renovades en època recent. Al voltant de la capella de la Pietat, existent ja el 1603, a l'antic camí de la vila, es formà un petit nucli o barri al mateix segle XVII. La base econòmica des del començament del segle XX és la que deriva de la funció del poble com a lloc de residència i estiueig, que motivà la construcció d'un gran nombre de xalets i torres residencials, algunes de tipus modernista, que s'estenen per les valls i les petites eminències que envolten la població, seguint els camins que menen als masos o a les poblacions veïnes, i formant a voltes petits ravals o veïnats com el de les Índies, al N de la població, o el de les Paitides, a llevant. Les activitats culturals i el folklore Les entitats al poble de Viladrau no són gaire nombroses. Sobresurten una agrupació sardanística, una associació que relaciona la cultura i l'esport i una fundació dedicada a Jaume Bofill i Ferro, crític literari i poeta barceloní, a més de l'Associació d'Amics del Montseny, grup dedicat a la defensa, la protecció i la promoció del massís. Aquest grup organitza a més, des del 1982, el premi literari Montseny. Altres entitats, de caràcter esportiu, són un club de futbol i una societat de caçadors. El poble disposa d'una pista polisportiva municipal i un camp de futbol. Hom conserva encara vives un bon nombre de les festes que se celebraven tradicionalment. El mes de maig es fa un aplec al santuari de Sant Segimon, després del qual hi ha ball popular a l'era de Can Bosc; el dia 8 de setembre es fa el ball del ciri i la contradansa, i al novembre, en honor al patró, sant Martí, se celebra la festa major, amb motiu de la qual, entre d'altres actes, es realitza una festa homenatge als avis. És tradicional per Nadal inaugurar un pessebre a la plaça i fer la cavalcada de Reis. Fills il·lustres Tot i que no naixé a Viladrau, cal esmentar, com a figura que tingué una importància cabdal, Jaume Bofill i Mates (1878-1933), més conegut amb el pseudònim de Guerau de Liost, el qual residí al casal de Rosquelles, i fou qui, aprofitant alguna llegenda local, convertí les fonts de les Paitides i la de l'Oreneta, situades al veïnat de les Paitides, en fades o dones d'aigua; aquestes tenen un important paper en La Muntanya d'Ametistes, on es dóna una admirable versió poètica del Montseny. També cal destacar la figura de Jaume Bofill i Ferro, propietari de ca l'Herbolari. Viladrau esdevingué lloc de reunió d'escriptors i intel·lectuals, i durant la guerra civil de 1936-39 fou refugi de Josep Carner, Carles Riba, Marià Manent i Agustí Duran i Sanpere, que hi traslladà, per salvar-la de les depredacions de la guerra, una bona part de la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó; més tard hi residí llargues temporades Ramon d'Abadal i de Vinyals. -------------------------------------------------------------------------------- |
