La població Partint de les primeres dades de població ( viladrauencs) se sap que a la seva sagrera es formà un nucli que arribà a tenir 15 famílies, però que restà pràcticament despoblat en l'època de depressió econòmica dels segles XIV i XV; tot i així, el 1553 el terme tenia 40 famílies, només 5 de les quals residien prop de l'església. El 1687 la població constava de 60 famílies i la pagesia, de 51. Al llarg del segle XVIII la població augmentà en 360 h i aquest augment sembla mantenir-se en el primer cens modern, quan per primera vegada se superà el miler d'habitants. El 1860 Viladrau assolí el nombre d'habitants més important que mai no havia tingut, però des d'aquell moment les fluctuacions foren constants. El 1910 tenia el nombre més elevat d'habitants assolits al segle XX, però s'inicià una tendència a davallar que arribà fins els anys de la postguerra. Entre el 1940 i el 1950 semblà existir un petit revifament, però fins ben entrada la dècada dels setanta hi hagué una tendència a emigrar. Al llarg de la dècada del 1980 la població tornà a experimentar un cert creixement, el 1,64%. El 1991 el nombre total d'habitants censats era de 883. L'estructura per edats mostra una població força equilibrada, el jovent representa el 21% del total de la població i els majors de 65 anys són el 14%. L'actual densitat de població és de 17 h/km2. L'economia És normal que a Viladrau no predomini l'agricultura, ja que es tracta d'un terme caracteritzat pel paisatge de muntanya, però aquest tret convertí el lloc en una zona privilegiada d'estiueig. Actualment es conreen només el 3,6% de les terres del municipi, mentre que 2 846 ha (el 56% del total) eren considerades terreny forestal el 1989. Tot i així, existeixen zones de conreu al voltant de les importants masies escampades per tot el terme i al llarg de la vall de la Riera Major. Són tradicionals els conreus de cereals, patates, farratge i blat de moro i solament hi ha petits sectors de regadiu vora la Riera Major, on tenen anomenada els llegums —mongetes o fesols de Viladrau—. Predominen les explotacions petites i grans, les unes caracteritzades per l'ús agrícola, les altres, pel forestal. De les 60 explotacions declarades 14 tenen una superfície superior a 100 ha, mentre que el 38% no superen les 5 ha de mitjana. D'altra banda, el 93% de les terres censades es treballa en règim directe de propietat. Tot i així existeix algun cas rar de propietat nascuda de les diferents concessions de drets que sobre el sector dels Emprius del Montseny feren a partir del segle XV els antics senyors del castell de Taradell, barons de Taradell i Viladrau. D'acord amb un pacte notarial del 1833, són amos del bosc d'aquest sector del Montseny els propietaris de la Vila, i amos del dret d'artigar-hi els propietaris de Cal Gat, però altres masies com la Sala, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, l'Alemany, el Puig, els Molins, el Martí i Cal Gat tenen la facultat de fer-hi pasturar un nombre determinat de caps de bestiar i de tenir-hi cortals per a guardar-lo. La ramaderia és un sector amb certa significació en l'economia del terme. Hi ha un predomini del bestiar oví, amb un total de 2 092 caps (1989), el 75% dels quals són ovelles. També és important la cria de porcí (1 352 caps), i encara que el nombre de caps disminueixi, hi ha una certa dedicació al sector boví (342 caps), la cria de conilles mares (281 caps) i el cabrum (77 caps). Fou important l'extracció d'ametistes que, documentades entre el 1620 i el 1800 i evocades per Guerau de Liost, s'explotaren als vessants de Matagalls, especialment prop del torrent de Rentadors, les quals posteriorment eren comercialitzades a Vic. Aquestes cristal·litzacions de quars violeta o vinoses eren també anomenades pedres d'anell o de bisbe i es muntaven en anells i altres peces d'orfebreria, com la custòdia antiga de Viladrau, que es perdé el 1936, la qual en tenia un cercle entorn del vericle. Inicialment concedia el permís d'explotació el baró de Viladrau. L'explotació cessà per esgotament dels filons inicials. També s'explotà dins el terme de Viladrau la barita, vers Masvidal, prop de l'Hostal de la Barita, als vessants de Bordoriol i a la vall del Rigròs. La importància dels boscos de Viladrau comportà que hi apareguessin, ja des del segle XIV, diverses serradores, on hom treballava la fusta extreta dels seus boscos, de la qual es feien pals per a les galeres de Barcelona. D'aquesta mateixa època daten els molins fariners, com el de Masvidal, i els drapers, com el molí del Noc, proper a la Riera Major. Actualment l'única empresa establerta al poble és una fàbrica de cartonatges. Pel que fa als diferents serveis, el poble disposa d'un dispensari municipal i una farmàcia, una escola pública d'ensenyament primari i tres cases de colònies —Santa Marta, Puig de Fàbrega i Mas Pujolar—; quant a la seguretat, hi ha un oficial de la policia municipal i es depèn de la caserna de la guàrdia civil d'Arbúcies. Viladrau també té dues oficines bancàries, una del Banc Popular i una altra de la Caixa de Girona; a més s'hi celebra mercat setmanal els dijous, i disposa d'un nombre aproximat de 270 places d'allotjament (1991), repartides entre sis establiments, dos dels quals amb categoria d'hotel. |
