El Poble

Viladrau Municipi d'Osona, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Montseny. El terme s'estén als vessants septentrionals del Matagalls (1 694 m alt) i del coll de Sant Marçal, fins al puig de Fàbrega (749 m) i Puig-l'agulla (810 m). Comprèn la capçalera de la riera Major, que recull les aigües del Matagalls i del massís de Sant Segimon. El territori és molt muntanyós, amb importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges (existeix encara al Matagalls un règim de copropietat i emprius, amb un reglament del 1833). Hom hi havia explotat jaciments d'ametistes i de barita al sot de Rigròs, prop del coll de Sant Marçal. L'agricultura té poca importància (només el 3,6% de les terres era conreat el 1991). Els principals conreus són els cereals, les patates, els llegums i els arbres fruiters; el bestiar, especialment l'oví, té més entitat. El 56% del terme és ocupat pel bosc, i la seva explotació té una considerable importància. L'activitat industrial és gairebé inexistent, i actualment el turisme és la base de l'economia. De fet, la funció d'estiueig i de segona residència ja eren rellevants al començament del s XX; posteriorment s'hi ha afegit el turisme de cap de setmana, atret pels paratges del parc natural del Montseny. Hi ha nombroses torres i xalets, a més de dos hotels, quatre hostals i residències que, en total, el 1991 sumaven unes 270 places. El 1994 hi fou inaugurat un camp de polo. Entre les antigues i importants masies es destaquen les d'Espinzella, on residiren els senyors del castell de Taradell, la Sala, casa pairal de Joan de Serrallonga, can Gat, la Vila, Masvidal, el Pujol de Muntanya, el Noguer, la Noguera, Rosquelles, el Bofill i Molins. El poble (683 h agl [1996]; 821 m alt), a la dreta de la riera Major, és arrecerat a la carena que va del coll de Bordoriol al collet de Gomares. L'església parroquial (Sant Martí), esmentada ja el 898, fou renovada en època romànica (resta part de l'atri o galilea), i posteriorment el 1769. Formava part de la baronia de Taradell, dita també de Taradell i Viladrau, que governaven dos batlles. La localitat esdevingué a la primera meitat del s XX, gràcies a la vinculació de J.Bofill i Mates (autor de La Muntanya d'Ametistes) amb Rosquelles, i de J.Bofill i Ferro amb ca l'Herbolari, lloc de reunió de diversos intel·lectuals i escriptors (Josep Carner, Carles Riba, Marià Manent, Duran i Sanpere, etc); durant la guerra civil hom custodià (1938), davant el perill dels bombardeigs a Barcelona, l'Arxiu General de Catalunya en cinc cases de la població. El municipi comprèn, a més, les masies de Vilarmau i del Pujol de Muntanya, i els veïnats de les Índies, les Corts, les Paitides i Masvidal, els santuaris de l'Erola i Sant Segimon del Montseny i l'ermita de Sant Miquel dels Barretons.

Extensió i limits

Viladrau Situació i presentació Extensió i límits El municipi de Viladrau, de 50,61 km2, es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries. Limita al N amb Sant Sadurní d'Osormort, a l'E amb Espinelves i Arbúcies (Selva) —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny (Vallès Oriental), a l'W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta. El relleu i les aigües El terme s'estén pels vessants septentrionals de Matagalls (1 694 m) i del coll de Sant Marçal (1 107 m), on coincideixen els límits administratius de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l'anomenada Taula dels Tres Bisbes, fins al puig de Fàbregues (749 m) i el Puig-l'agulla (810 m). En aquest terme tan muntanyós, al bell mig del massís del Montseny, format essencialment per granits destaquen Puig Cornador (863 m), Puig Merli (988 m), el turó de la Tremoleda (1 169 m), el coll de Bordoriol (1 096 m), situat al límit amb Arbúcies, el coll d'Ordials (1 491 m), Puigsasucre (1 108 m), el turó de Migdia (818 m) i el turó de les Cabrades (909 m), entre d'altres. La capçalera de la Riera Major es forma als vessants septentrionals de Matagalls i hi desguassen una bona part de les aigües que solquen el terme. Entre d'altres, cal destacar el torrent del Vilar, la riera de Fàbregues, la de Font Savellà i la de Sant Segimon, per l'esquerra, i el torrent de la Font de Matagalls, la riera de l'Erola, la riera de Coll Pregon, el sot de l'Estrany i la riera de les Corts, a la qual va a parar el torrent de Can Feliu, per la dreta. A més, s'hi troben un nombre important de fonts, sobretot al sector més meridional; sobresurten la font de l'Or, la de Matagalls, la dels Capellans, la de l'Oratori, la del Llop i la del Roure.

Clima i vegetació

El clima i la vegetació Les terres de Viladrau tenen un clima mediterrani de muntanya mitjana amb influència marítima. Les precipitacions mitjanes anuals solen oscil·lar entre els 700 i els 1 000 mm, i la primavera i la tardor són les èpoques de l'any amb un règim pluviomètric més elevat (250-300 mm), mentre que a l'estiu i l'hivern les pluges són d'uns 150-200 mm. La temperatura mitjana anual és de 12°C. Biogeogràficament, hi ha un clar domini de la vegetació euro-siberiana caracteritzada pels boscos de roure martinenc ( Buxo-Quercetum fagetosum pubescentis), tot i que al sector de les terres meridionals de Matagalls hi ha un domini potencial de les fagedes ( Buxo Fagetum). Actualment els vessants de Matagalls, la magnífica obaga que presideix el paisatge de Viladrau, són coberts de boscos, principalment rouredes i castanyedes a la part baixa i, més amunt, fagedes amb alguns claps d'avets. Cap a l'W, als costers, hi ha boscos d'alzines. Els nuclis de població El terme comprèn, a més del poble de Viladrau, els veïnats de les Casiques o les Casetes, les Corts, les Índies, Masvidal, Vernets, Vilarnau, les Paitides, aquest darrer situat entre les masies del Martí i del Pujolar, i el Pla de Montfalcó, que és considerat com a carrer per l'ajuntament, a més de la urbanització anomenada les Guilleries. La prolongació de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe i a Sant Marçal pel coll de Bordoriol fins a trobar la de Vic a Arbúcies, que travessa el terme d'W a E, permet un nou accés a les Guilleries i té a la vegada un notable valor turístic per la bellesa del paisatge.