Municipi de la Selva, a les Guilleries,20 Km de Viladrau que comprèn la capçalera de la riera d'Osor, estès des del pla de les Arenes (1 086 m alt), a l'W, al puig de Sant Miquel o de Solterra (1 204 m alt), al NE, i des de la Gavarra (1 182 m alt), al NW, a la serra del Pedró (929 m alt), a l'E; comprèn també, des de la fi del s XIX, el terme de Querós, al N, ja a la vall del Ter.

Drena també el territori la capçalera de la riera de Santa Margarida de Vallors. Una gran part del terme és ocupada per boscs d'alzines, faigs i, sobretot, castanyers, amb plantacions modernes de pins i avets. L'agricultura (cereals i patates) es localitza principalment al pla de les Arenes; hi ha algun petit hort a la vora de les rieres i té força importància la cria de bestiar porcí. Però a partir del 1950 l'agricultura es troba en plena regressió. La indústria principal és la torneria per a l'elaboració de souvenirs turístics, elaborats en un gran nombre de tallers.

Una altra activitat important és l'embotellament d'aigua mineral (aigua de la font Vella, de la font d'Or i del Pic). El 1790 foren descobertes les aigües de la Fontpicant, bicarbonatades i ferruginoses, indicades per a les litiasis renals, i que foren explotades des d'aleshores; al principi del s XX hom bastí el gran balneari Martín, actualment tancat. Aquest fet donà lloc al desenvolupament de la funció balneària i d'estiueig, que s'ha mantingut fins a l'actualitat (el 1987 hi havia 15 establiments hotelers amb 902 places). Les nombroses masies del terme han estat gairebé totes tancades i la població es concentra sobretot al cap del municipi. La vila (5 385 h agl [2006]; 791 m alt) és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d'Osor, en una fondalada. L'església parroquial, d'origen romànic, fou totalment reformada als ss XVII-XIX. El lloc sorgí a la sagrera de l'església de Sant Hilari, esmentada ja el 922, dins el terme del castell deSolterra (que passà als Gurb, senyors del castell deMascarbó o de la Rovira, i als Sarriera), que fou transformada en pobla per privilegis dels Gurb els anys 1337, 1342 i 1357, amb mercat propi i exempció de servituds. Les 13 famílies del 1357 havien passat a 90 el 1687 i a 160 el 1734. L'explotació del bosc i la parairia foren les ocupacions principals. El municipi comprèn, encara, el poble de Santa Margarida de Vallors, l'antic poble deMansolí, els veïnats delSerrat de Matamala, el pla de lesArenes i el santuari delPedró