El poble d'Espinelves El poble d'Espinelves (752 m) és al centre de la vall, en un petit turó presidit pel notable temple parroquial. L'església de Sant Vicenç d'Espinelves, restaurada el 1965 i especialment el 1972 per la Diputació de Girona, és un dels monuments de l'art romànic més bells de la comarca, que ara hom pot admirar en tota la puresa de línies original. Aquesta església es troba dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç que posteriorment canvià el nom pel de Meda, al lloc d'Espinelves. El castell de Sant Llorenç és documentat ja el 881 i el lloc d'Espinelves i l'església apareixen citats el 943. L'edifici romànic va sofrir diverses reformes, i fou consagrat al febrer del 1186. La restauració ha posat al descobert que no era una església d'una sola nau i absis, amb un pòrtic o atri a migdia, sinó una església amb una nau i absis del segle XI i una segona nau i absis del XII, amb un campanar també del XII. L'acta de consagració del 1187 explica la gènesi de l'obra; inicialment es construí la nau major, amb el seu absis i una porta a migdia, i dins el darrer terç del segle XII el diaca Arnau féu construir una nova nau amb absis i el campanar. La nau central era dedicada a sant Vicenç, i la segona a sant Jaume Apòstol. Al segle XVI es construí una capella amb nerviacions gòtiques a la banda N, i es connectaren, alhora, les dues naus a través d'un gran arc que suprimí les antigues arcades de comunicació i obligà fins i tot a tallar un arc toral que hi havia al mig de la nau i que s'endevina encara en la volta i els murs un cop netejats. Després se suprimí l'absis de la nau de Sant Jaume amb la construcció d'una capella rodona del Santíssim, que en la restauració ha estat desfeta per a reconstruir l'absis amb tota fidelitat. Així, avui es pot contemplar una obra perfecta i ben restaurada, a la qual dóna un especial relleu el campanar, aixecat al capdavall de la nau major, decorat amb arcuacions que acaben en unes mènsules ornades de caparrons i altres elements de bon cisell romànic. El Museu Episcopal de Vic guarda un magnífic antependi romànic procedent d'aquesta església, fet a la fi del segle XII o principi del XIII, una de les obres més importants de l'anomenat Grup o Taller de Vic i que ha fet que el seu anònim autor rebi, en el camp de l'art romànic, el nom de Mestre d'Espinelves. Aquest antependi és centrat per una màndorla o ametlla mística amb Maria sedent amb l'Infant a la falda en actitud de beneir, als compartiments superiors hi ha representada l'escena de l'Adoració dels Mags i la de l'entrada de Jesús a Jerusalem, i als compartiments inferiors tres profetes a cada banda, sota arcuacions, que s'identifiquen per grans filacteris que agafen amb les mans, on consten els noms d'Isaïes, Jeremies, David, Ezequiel i Daniel. El poble és format per dos o tres carrerons i places, agrupats a l'entorn de l'església; a més hi han estat construïdes noves cases per a estiueig i n'han estat renovades d'altres. El poble disposa de dispensari municipal, una sucursal del Banc Popular Espanyol i una unitat d'ensenyament primari que només fa la primera etapa; actualment s'hi construeix també una biblioteca municipal. Els actes culturals depenen majoritàriament del casal parroquial, que porta a terme diverses activitats des del 1960. Prop de la població hi ha la important i renovada masia Masjoan, on residí el notable naturalista Marià Masferrer i Rierola (1856-1923), cabaler del mas, que el convertí en un important jardí botànic, on es conserva una interessant col·lecció d'ocells dissecats per ell. Els hereus del mas han continuat la tradició i actualment Masjoan és centre d'una considerable explotació de planters d'arbres, especialment d'un tipus d'avet amb el qual s'han repoblat amplis sectors de la vall i que ja es reprodueix pels boscos de manera natural. Altres masies del terme són Balmes, el Parcet, Serrallonga, la Rovira, Solanes, Quingles o Esglésies, entre d'altres. Al llarg de l'any se celebren diverses festes de tipus tradicional. El 22 de gener es fa la festa major d'hivern de Sant Vicenç; al juliol, per Sant Jaume, la festa major d'estiu, i durant l'agost es dedica un diumenge a fer un homenatge a la vellesa. |