L'economia
L'economia d'Espinelves es basa, de manera clara des que s'organitzà la primera fira de l'avet, en l'explotació i el conreu
d'arbres nadalencs. Anteriorment s'hi conreaven cereals d'hivern i hortalisses, prop de la riera. Actualment les terres llaurades
només representen el 2% del total del municipi, mentre que el terreny forestal ocupa el 81% de les terres. El nombre total
d'explotacions és de 33, i tres quartes parts tenen una superfície inferior a les 5 ha, mentre que 6 tenen una extensió superior
a les 100 ha. Les terres es treballen totes en règim directe de propietat. La ramaderia, com el sector agrícola, no té gaire
importància en el conjunt de l'economia. Destaca, però, la cria de bestiar porcí, amb una producció de 959 caps (1989), mentre
que els sectors boví, cabrum i la cria de conilles mares són explotacions poc significatives.
La tradició dels avets a Espinelves neix al final del segle XIX, a la masia Masjoan, on Marià Masferrer, un botànic de reconeguda
vàlua, va començar a plantar coníferes d'altres indrets i a observar com s'aclimataven. L'explotació dels avets com a arbre
de Nadal té una història molt més recent, que s'inicià pels voltants de la dècada de 1960 però lligada també a la família
Masferrer i a la casa Masjoan. Espinelves és, doncs, el centre d'una comarca que ha transformat una bona part dels seus camps
en una monocultura. En aquest sector de les Guilleries es conrea cada any la major part de la producció d'avets que es compren
per Nadal a Catalunya, i també en altres mercats de l'estat i europeus. Actualment a Espinelves hi ha diversos planters de
coníferes amb caràcter comercial entre els quals es destaquen el de Masjoan i el de Tortadès. Els vivers d'avets tenen tanta
importància que fins i tot s'ha aconseguit un tipus d'avet autòcton. La cria d'avets requereix molt temps ja que han de passar
de tres a quatre anys des que es planten fins que es poden trasplantar perquè es facin grans, i cal esperar de cinc a sis
anys per a poder comercialitzar-los.
La Fira de l'Avet és un exemple de com un petit municipi pot quedar desbordat a conseqüència dels actes que s'hi fan, i és
l'única que se celebra a Catalunya amb aquestes característiques. Originàriament era organitzada pel Jovent Club, el qual
desaparegué com a associació el 1990, i actualment ho és per un patronat municipal fundat amb aquesta finalitat. La fira ha
anat creixent i s'ha consolidat, fins al punt que si l'any 1980 durava dos dies el 1990 ja en durava onze. La primera fira
que permeté recollir uns diners destinats a subvencionar les activitats culturals del poble va ser visitada per unes 2 000
persones, mentre que durant l'onzena edició hi hagué una afluència d'unes 70 000 persones. La fira és composta de seixanta
parades, que es distribueixen arreu del poble; a més de vendre-hi els tradicionals arbres, que es donen amb arrels i pa de
sorra, hom pot adquirir altres productes artesanals com ara torrons, caramels, licors, herbes, ceràmica, figures de pessebre,
mel, melmelades i formatges. Paral·lelament, s'hi celebren diversos actes culturals i folklòrics. Les espècies més típiques
d'avets que es poden comprar són el masjoanis, híbrid del pectinata i el pinsap, homologat internacionalment, el qual s'adapta
molt bé a zones de poca altitud i relativament càlides, i la picea, espècie boreal i de muntanya que forma grandiosos boscos
a l'Europa septentrional i central. |
